A manera de preludi

Avui és el sant del meu oncle-avi. En Joan Recasens Puig té 88 anys i és subprior dl monestir de Montserrat. Està bé de salut, llegeix el diari i de tant en tant s’entreté amb algun llibre.

A la nit anirem a sopar al restaurant del meu oncle, el restaurant Recasens, a Barcelona. Allà menjaríem un pastís de xocolata fet per la meva mare, que segur que serà deliciós.

Aquest matí, l’hem anat a buscar a Montserrat i hem passat tot el dia junts jo li he regalat una tassa de color blau i la meva germana li ha fet un quadre, entre totes dues li hem fet una postal i li hem lligat a una flor de color groc, quan l’ha llegida s’ha emocionat i ens ha petonejat sense parar.

A l’hora de dinar, hem anat a un restaurant de la costa, el menjar era boníssim, hem quedat tips del tot. Tot seguit hem anat a passejar per la platja. Ha sigut una de les millors tardes de la meva vida, el meu oncle-avi m’ha explicat històries i aventures que ha viscut, totes extraordinàries.

Vam passar la tarda a casa de la meva tia fins a les 10 de la nit, que ja érem al restaurant, allà ens esperava tota la família, al mig de la taula hi havia fuet, olives, pa amb tomàquet i altres aperitius. Un cop en Joan es va asseure tots vam començar a menjar, al cap de quinze minuts ja no quedava res de menjar, així que el cambrer va portar més pa i amanides, més tard van portar formatges i embotits. Tothom reia i parlava, jo observava al meu oncle-avi, se’l veia feliç, no parava de riure i xerrar.

De tornada a casa, abans de marxar, en Joan ens ha comentat que estava molt content perquè tot havia anat molt bé i que el menjar era boníssim. Tots li hem donat la raó i ens hem acomiadat, cadascú li ha fet dos petons a la galta.

En quedar-me sola, he pensat que, quan sigui gran, també vull tenir una família que m’estimi i em faci costat, que m’ajudi a passar els bons i els mals moments, com jo intento fer amb la meva família.