Mare i fill

La mare del meu oncle-avi es deia Paquita Puig Torrevadella.

La Paquita era una dona de cabell i ulls castanys. Tenia un caràcter fort, però també era carinyosa i alegre. Va néixer a Barcelona, al costat del restaurant de la seva família, on hi trevallava.

El meu oncle-avi, tenia un gran apreci a la seva mare, ja que ella va ser la que el va encaminar cap al seu ofici, capellà. Ell diu que ella el va encaminar cap a la fe.

Un dels molts meravellosos records que en Joan tenia amb la seva mare eren les nits de la seva infància, quan la Paquita anava a la seva habitació i li desitjava una bona nit amb una carícia seguida per un petó al front.

En Joan conserva un collaret de plata de la seva mare, diu que és l’únic record material que té, però que ja en té prou perquè la calitat és més important que la quantitat.

El meu oncle avi va néixer amb ajuda de la llevadora a Barecelona, a la casa on vivien els seus pares i la seva germana gran, la Maria, la meva àvia.

Els seus pares es van conèixer quan, un dia, en Jaume, el seu pare, va anar a portar pa al restaurant de la família de la Paquita, la seva mare, des d’aquell moment es van enamorar.

Bescanó, Montserrat, Bescanó

No sabia gaires coses sobre la família del meu oncle-avi, així que vaig decidir preguntar-li fets, records i informació sobre el seu avi.

El seu avi es deia Enric Recasens, vivia a la Rambla del Poblenou, a la casa número 65, aquest edifici era un forn, ja que l’avi del meu oncle-avi, era forner. L’edifici tenia dues plantes, la planta de baix era el forn, i a la planta de dalt era l’habitatge de la família, els mobles d’aquesta planta eren rústics, la majoria eren de fusta, però també hi havia utensilis de ferro, de metall i també de ceràmica. Al centre del sostre del menjador hi havia una làmpada de cristall que enfocava la llarga taula de sota seu.

L’Enric Recasens tenia vuit fills anomenats Teodor, Maria, Rosa, Jaume, Lola, Enriqueta i Laura.

El meu oncle-avi, en Joan Recasens, no tenia records materials del seu avi però si que tenia una imatge al cap, em va dir que el record del seu avi era veure’l assegut amb una cadira, davant del forn, amb la seva boina i la seva pipa, i el bastó de fusta recolzat a la paret de l’edifici.

Avui en dia, l’Enric Recasens està enterrat al cementiri del Poblenou, 
ja que és on va neixer, créixer i també, on va ,morir. 

A manera de preludi

Avui és el sant del meu oncle-avi. En Joan Recasens Puig té 88 anys i és subprior dl monestir de Montserrat. Està bé de salut, llegeix el diari i de tant en tant s’entreté amb algun llibre.

A la nit anirem a sopar al restaurant del meu oncle, el restaurant Recasens, a Barcelona. Allà menjaríem un pastís de xocolata fet per la meva mare, que segur que serà deliciós.

Aquest matí, l’hem anat a buscar a Montserrat i hem passat tot el dia junts jo li he regalat una tassa de color blau i la meva germana li ha fet un quadre, entre totes dues li hem fet una postal i li hem lligat a una flor de color groc, quan l’ha llegida s’ha emocionat i ens ha petonejat sense parar.

A l’hora de dinar, hem anat a un restaurant de la costa, el menjar era boníssim, hem quedat tips del tot. Tot seguit hem anat a passejar per la platja. Ha sigut una de les millors tardes de la meva vida, el meu oncle-avi m’ha explicat històries i aventures que ha viscut, totes extraordinàries.

Vam passar la tarda a casa de la meva tia fins a les 10 de la nit, que ja érem al restaurant, allà ens esperava tota la família, al mig de la taula hi havia fuet, olives, pa amb tomàquet i altres aperitius. Un cop en Joan es va asseure tots vam començar a menjar, al cap de quinze minuts ja no quedava res de menjar, així que el cambrer va portar més pa i amanides, més tard van portar formatges i embotits. Tothom reia i parlava, jo observava al meu oncle-avi, se’l veia feliç, no parava de riure i xerrar.

De tornada a casa, abans de marxar, en Joan ens ha comentat que estava molt content perquè tot havia anat molt bé i que el menjar era boníssim. Tots li hem donat la raó i ens hem acomiadat, cadascú li ha fet dos petons a la galta.

En quedar-me sola, he pensat que, quan sigui gran, també vull tenir una família que m’estimi i em faci costat, que m’ajudi a passar els bons i els mals moments, com jo intento fer amb la meva família.

Pare i fill

Després de la petita entrevista que l'hi havia fet sobre el seu avi, vaig decidir preguntar-li records i informació sobre el seu pare.

El pare del meu oncle-avi es deia Jaume Recasens Güell, va néixer al poble nou, a l'igual que el seu pare va neixer tota la seva vida a la casa nº65 de la Rambla d'aquest poble, va viure a allà fins que es va coneixer a la Paquita i van anar a viure a Barcelona.

En Jaume, com moltes de les persones d'aquella època, va heretar l'ofici del seu pare, que li va anar ensenyant l'ofici durant la seva infàcia.

En Jaume va anar a la guerra, però no li agradava explicar els dolorosos records que va viure en aquèlla etapa de la seva vida, ja que a allà el van ferir i va perdre companys i amics.

Un  dels records més estimats pel meu oncle-avi eren aquelles tardes d'estiu, que anaven a pescar al port de la zona,diu que tot i que no sempre tenien sort i no pescaven cap peix, aquelles tardes eren màgiques i que mai les podrà oblidar